El sistema hormonal controla moltes funcions del nostre cos de forma diferents de com ho fa el sistema nerviós. Es transmeten a través de les hormones.
Les hormones són molècules orgàniques de naturalesa diversa que són abocades a la sang en quantitats molt petites.
Els òrgans encarregats de produir i alliberar les hormones són les glàndules endocrines.
Les hormones arriben als diferents teixits de l’organisme i actuen sobre les cèl·lules, regulant-ne moltes de les funcions.
L’hipotàlem controla la producció d’hormones per part de la hipòfisi.
HORMONES
• Hormona del creixement (GH): estimula el creixement dels ossos i els processos de divisió cel·lular.
• Hormona adenocorticotròpica (ACTH): estimula les glàndules suprarenals, que fabriquen hormones com la
- cortisona: hormona secretada pel còrtex suprarenal de funció i efectes semblants als del cortisol.
- l’adrenalina: hormona segretada per les càpsules suprarenals. Segregada en situacions d'estrès i provoca l'excitació de l'organisme.
• Hormona luteïnitzant (LH) i Hormona estimulant dels fol·licles (FSH): regulen la producció d’hormones sexuals, responsables del control i comportament dels caràcters sexuals.
• Hormona estimulant de la tiroide (TSH): regula la producció d’hormones de la glàndula tiroide, que controlen determinats processos metabòlics.
• Prolactina: estimula la creació de llet per part de les glàndules mamaries.
• Hormones hipofisiàries: produïdes en la hipòfisi.
SISTEMA IMMUNITARI
El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes de defensa que un organisme posa en funcionament per adquirir immunitat per un agent infecciós.
Els agents infecciosos són microorganismes o molècules tòxiques que el cos detecta i procura combatre.
Immunitat: capacitat que té un organisme de ser invulnerable a l’acció d’un invasor o antigen.
MECANISMES PRIMARIS DE DEFENSA
Si els microorganismes volen entrar al nostre cos, primer han de combatre contra el sistema immunitari, després han de travessar barreres primàries (pell i llàgrimes) i finalment travessar la barrera fagocítica, que està formada per glòbuls blancs especialitzats a incorporar a l’invasor dins del seu citoplasma i desactivant-lo.
Aquest procediment s’anomena fagocitosi i les cèl·lules amb aquest poder són els
Monòcits: glòbuls blancs que maduren per transformar-se en macròfags.
i els
Neutròfils: glòbuls blancs presents en gran quantitat en les zones afectades per una ferida.
Quan es produeix una ferida, aquesta acostuma a infectar-se. Per facilitar el desplaçament de moltes cèl·lules fagocitàries cap a la ferida, els vasos sanguinis es dilaten i provoquen la inflamació de la zona infectada.
Si els agents infecciosos aconsegueixen saltar la barrera fagocítica, encara queda un altre recurs: la defensa immunitària.
DEFENSA IMMUNITÀRIA
La defensa immunitària és especifica, és a dir, que els mecanismes que desactiven un virus concret no serveixen per desactivar-los tots.
Quan una persona ha desenvolupat una defensa especifica per un antigen concret, existeix una memòria immunitària que diu el temps que la persona serà immune a aquell antigen.
Hi ha dos tipus d’immunitat, la natural i l’artificial.
• La immunitat natural •
És una immunitat activa d’origen natural que s’ha desenvolupat per la persona afectada sense intervenció mèdica.
Les molècules capaces de desactivar l’antigen s’anomenen anticossos i les cèl·lules que s’encarreguen de fabricar-los són els limfòcits.
El fetus també adquireix immunitat natural però passiva, ja que el fetus no ha fabricat per si mateix els anticossos, ho ha fet la mare.
• La immunitat artificial •
immunitat que s’adquireix amb intervenció medicofarmecèutica. Es pot adquirir a traves de
- Sèrum: producte que conté anticossos especifica contra un determinat antigen, se li posa al pacient quan s’ha fet una ferida i hi ha la sospita d’haver-se infectat.
- Vacunes: producte que conté uns determinats antigens procedents de toxines o microorganismes atenuats i que són capaços de provocar resposta immunitària. Han d’estar tractats o atenuats perquè sinó podrien provocar una greu infecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada