Biologia - Sistema hormonal i immunitari

SISTEMA HORMONAL


El sistema hormonal controla moltes funcions del nostre cos de forma diferents de com ho fa el sistema nerviós. Es transmeten a través de les hormones.
Les hormones són molècules orgàniques de naturalesa diversa que són abocades a la sang en quantitats molt petites.
Els òrgans encarregats de produir i alliberar les hormones són les glàndules endocrines.
Les hormones arriben als diferents teixits de l’organisme i actuen sobre les cèl·lules, regulant-ne moltes de les funcions.
L’hipotàlem controla la producció d’hormones per part de la hipòfisi.

HORMONES

• Hormona del creixement (GH): estimula el creixement dels ossos i els processos de divisió cel·lular.

• Hormona adenocorticotròpica (ACTH): estimula les glàndules suprarenals, que fabriquen hormones com la
- cortisona: hormona secretada pel còrtex suprarenal de funció i efectes semblants als del cortisol.
- l’adrenalina: hormona segretada per les càpsules suprarenals. Segregada en situacions d'estrès i provoca l'excitació de l'organisme.

• Hormona luteïnitzant (LH) i Hormona estimulant dels fol·licles (FSH): regulen la producció d’hormones sexuals, responsables del control i comportament dels caràcters sexuals.

• Hormona estimulant de la tiroide (TSH): regula la producció d’hormones de la glàndula tiroide, que controlen determinats processos metabòlics.

• Prolactina: estimula la creació de llet per part de les glàndules mamaries.

• Hormones hipofisiàries: produïdes en la hipòfisi.






SISTEMA IMMUNITARI

El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes de defensa que un organisme posa en funcionament per adquirir immunitat per un agent infecciós.

Els agents infecciosos són microorganismes o molècules tòxiques que el cos detecta i procura combatre.

Immunitat: capacitat que té un organisme de ser invulnerable a l’acció d’un invasor o antigen.







MECANISMES PRIMARIS DE DEFENSA

Si els microorganismes volen entrar al nostre cos, primer han de combatre contra el sistema immunitari, després han de travessar barreres primàries (pell i llàgrimes) i finalment travessar la barrera fagocítica, que està formada per glòbuls blancs especialitzats a incorporar a l’invasor dins del seu citoplasma i desactivant-lo.
Aquest procediment s’anomena fagocitosi i les cèl·lules amb aquest poder són els
Monòcits: glòbuls blancs que maduren per transformar-se en macròfags.
i els
Neutròfils: glòbuls blancs presents en gran quantitat en les zones afectades per una ferida.

Quan es produeix una ferida, aquesta acostuma a infectar-se. Per facilitar el desplaçament de moltes cèl·lules fagocitàries cap a la ferida, els vasos sanguinis es dilaten i provoquen la inflamació de la zona infectada.

Si els agents infecciosos aconsegueixen saltar la barrera fagocítica, encara queda un altre recurs: la defensa immunitària.





DEFENSA IMMUNITÀRIA


La defensa immunitària és especifica, és a dir, que els mecanismes que desactiven un virus concret no serveixen per desactivar-los tots.
Quan una persona ha desenvolupat una defensa especifica per un antigen concret, existeix una memòria immunitària que diu el temps que la persona serà immune a aquell antigen.

Hi ha dos tipus d’immunitat, la natural i l’artificial.
• La immunitat natural •

És una immunitat activa d’origen natural que s’ha desenvolupat per la persona afectada sense intervenció mèdica.
Les molècules capaces de desactivar l’antigen s’anomenen anticossos i les cèl·lules que s’encarreguen de fabricar-los són els limfòcits.

El fetus també adquireix immunitat natural però passiva, ja que el fetus no ha fabricat per si mateix els anticossos, ho ha fet la mare.

• La immunitat artificial •
immunitat que s’adquireix amb intervenció medicofarmecèutica. Es pot adquirir a traves de
- Sèrum: producte que conté anticossos especifica contra un determinat antigen, se li posa al pacient quan s’ha fet una ferida i hi ha la sospita d’haver-se infectat.

- Vacunes: producte que conté uns determinats antigens procedents de toxines o microorganismes atenuats i que són capaços de provocar resposta immunitària. Han d’estar tractats o atenuats perquè sinó podrien provocar una greu infecció.

Joc d'estratègia

Heu d'acorrelar el gat negre fent "clic" a es caselles del seu voltant.

Biologia - L'aparell locomotor

1. L’APARELL LOCOMOTOR

L’aparell locomotor és un conjunt d’òrgans que actuen coordinadament per constituir el suport de l’organisme i possibilitar-ne el moviment.

Està integrat per 2 conjunts estructurals i funcionals:
• la musculatura
• l’esquelet (ossos articulacions)

2. LA MUSCULATURA

És un conjunt d’òrgans (músculs) que s’encarreguen d’efectuar la força necessària per dur a terme les respostes motores que el sistema nerviós elabora.
Contribueix a la producció dels moviments de l’organisme i protegeix algunes estructures internes.

Els músculs són òrgans fibrosos amb capacitat de contracció i relaxació.
- La contracció permet escurçar la longitud d’un múscul.
- La relaxació permet que un múscul recuperi la longitud inicial.
No es troben relaxats del tot, tenen un mínim estat de contracció, el to muscular, que permet que tinguem el cap dret sense contraure pròpiament cap múscul.
Un moviment no està controlat per un sol múscul, sinó per un conjunt de músculs que constitueixen un grup muscular.

La musculatura – El teixit muscular i la contracció

El teixit muscular està format per cèl·lules allargades que reben el nom de fibres musculars.
Tenen la propietat de contraure’s i relaxar-se en funció de la informació nerviosa que rebin.
S’agrupen per formar fascicles, i els fascicles s’agrupen per formar els músculs.
Quan un múscul es contrau o es relaxa, ho fa gràcies a l’acció coordinada de totes les seves fibres musculars.
Hi ha 2 tipus de teixit muscular:

• Teixit muscular estriatà constituït per fibres musculars que presenten estries transversals que es veuen amb microscopi. Es poden contraure de forma energètica i provocar moviments que puguin moure els segments articulats de l’esquelet.
Està controlat pel sistema nerviós somàtic. (voluntari)
El teixit muscular cardíac esta format per cèl·lules estriades però el seu control
és involuntari.

• Teixit muscular llisà constituït per fibres musculars que NO presenten estries quan es mira per el microscopi. Tenen contraccions dèbils però que poden provocar moviments típics de vísceres (tub digestiu, vasos sanguinis...)
està controlada pel sistema nerviós autònom (involuntari)

La musculatura –Regulació dels moviments musculars esquelètics.

El moviment dels músculs està controlat per el sistema nerviós i cal que els nervis contactin amb el teixit muscular.
La unió entre l’axó i una fibra muscular s’anomena placa motora i quan un impuls arriba a la placa motora, es produeix la contracció de la fibra muscular corresponent.
Les fibres d’un múscul es poden contreure simultàniament perquè de l’axó terminal en poden sortir centenars de ramificacions que formen plaques motores que actuen coordinadament, això provoca una unitat motora.



L’esquelet
És el conjunt d’ossos i articulacions que proporciona la cos una estructura articulada i multifuncional. En tot el cos hi ha aproximadament uns 200 ossos.
L’esquelet proporciona:
• Una estructura rígida a l’organisme.
• Forma palanques que permeten el moviment del cos.
• Facilita la protecció d’òrgans.
• Regula el metabolisme del calci i la formació de globus vermells.

Els ossos són estructures dures i resistents constituïdes per cèl·lules òssies o teixit ossi i components minerals.
També s’encarreguen de protegir òrgans delicats i òrgans dels sentits.
Se’n distingeixen 3 tipus:

• Llargs: La seva llargada és més important que el gruix o l'amplada. Es troben a les extremitats. El fèmur, la tíbia, el peroné, l'húmer, el radi, el cúbit…
Alguns ossos llargs tenen un teixit formador de cèl·lules sanguínies (teixit hematopoètic), aquests ossos tenen una part central que conte la medul·la òssia roja (capacitat hematopoètica) i la medul·la òssia groga (conté greixos)
Tenen: les epífisis, les metàfisis i la diàfisi.

• Plans: La llargada i l'amplada són gairebé iguals, però el gruix és més petit. L'omòplat. els parietals, l'occipital, el frontal...

• Curts: La seva llargada és pràcticament igual que l'amplada i el gruix, generalment són força petits. Es troben a les articulacions. Els carps. els tars, les vèrtebres...

Les articulacions són les unitats mòbils de l’esquelet on s’uneixen dos o més ossos.
Es poden dividir en 3 grups:

• Mòbils: permeten un moviment més ampli, com el colze, el genoll...
- Rotació: el cap
- Angulars: genoll, espatlla, colze...
- Esfèriques: cadera

• Semimòbils: permeten un lleuger moviment entre els ossos, per exemple les vèrtebres que formen la columna vertebral.

• Immòbils: no hi ha cap tipus de moviment i els ossos estan soldats entre ells, per exemple la unió dels diferents ossos que formen el crani.


Els lligaments són unes estructures fibroses compactes i poc extensibles, que serveixen d'unió a les articulacions o parts dels ossos.

Els tendons són fibres que uneixen els músculs amb els ossos i tenen la funció de transmetre el moviment dels músculs per fer moure el ossos.

Lectura anglesa : SKYJACK

MAIN CHARACTERS

Carl: is a businessman and he’s married with Helen.

Helen Sandberg: she’s prime minister, she’s married with Carl and they have a daughter, Sarah.

Harald: is Carl’s bodyguard, he’s a tall, young man like a sportsman and he has two sons.

Two hijackers and one female hijacker: who hijack the plane.


SUMMARY

The book is about a man named Carl and his bodyguard Harald. They are going home, after their business trip. When they are in the airplane there comes an air hostess to serve them coffee. After 2 hours of flying the air hostess and two other men go into the pilot's cabin.Then after a few minutes the air hostess comes out of the pilot's cabin, but now with an automatic riffle in her hands.
They wanted to speak to the prime minister, they said that they had to set their brothers free in one hour, if not they would shoot one of the passengers head.
Then they landed at another airfield.
After a short time they heard a bell ringing and than they heard a man's voice that told them that the plane was hijacked. He told that they were the People's Liberation Army, and that they were doing this to get their two captive brothers free.The prime minister of the country drove to that airfield to make a deal with the hijackers and to make a plan to capture the hijackers. But it isn't easy because the hijackers want their dangerous brothers back and that must be done in just one hour. The prisoners are too late to their destination so one passenger is killed. Then the hijackers asked for all the passports of the hostages, but Harald knew that if they saw that Carl is the husband of the prime minister he will be the next one they will kill. So he put the Carl's passport in the coffee and tore it in pieces without making any sound. Then he ate them!But later the hijackers saw Carl's picture in the newspaper with his name under it. They let one of the prisoners go to the airplane in exchange for one hundred passengers. Then the prime minister let the plane refuels with two bushes, but in one of them there were FBI agents in it and they threw smoke bombs into the plane and shot the hijackers down. They captured the hijackers, free the passengers and Harald could go to his son's birthday.


NO HI HA GAIRES ERRADES!!

Examen de biologia Aparell digestiu

Aquí us deixo l'examen del tema 1 de l'APARELL DIGESTIU.
No dono totes les respotes, només algunes que requereixen una mica més de temps.

ESTUDIEU!!

FULL 1::

FULL 2::

FULL 3::

FULL 4::

Examen Química Tema 1

Aquí l'examen de Química del Tema 1.
si cliqueu les imatges, em sembla , que es fan més grans.

Lectura castellà: El búho y la horca

1. Batalla en el Torrente de las Flores: Todo empezó cuando el director de Lara, una reportera fotógrafa, le enviaron a cubrir el desalojo de la vieja cada ocupada de Gracia, en Barcelona.
Se encontró en medio de una batalla de policías contra ocupas. Cuando los policías no se daron cuenta ella entró a la casa pero no había rastro de los ocupas. Después de investigar encontraron una pintada que representaba la silueta de un gran pájaro.
Lara habló con Toni, un hombre que pasaba de los 40, tenía el pelo canoso y había sido su jefe desde que había entrado en aquel trabajo.
Le explico lo del graffiti en la pared, que había aparecido en los lugares donde había desparecido gente bajo tierra. Un operario de mantenimiento en el Ensanche, un mendigo en Bogatelll, una banda de cabezas rapadas por el túnel en dirección al Liceo.

2. 400 metros lisos: En Montjuïc dos atletas corrían en el circuito para entrenarse.
Cada atleta ciega corría de la mano de su guía, como Ingrid y Sonia.

3. Un grito de horror: Ingrid y Sonia iban al mismo colegio desde que eran pequeñas.
Se escuchó un grito que venía de la planta baja, era Ana. Estaba inconsciente estirada al suelo. La policía no sabia que había ocurrido.

4. 1.500 Km. de oscuridad: Lara preguntaba por los ocupas desaparecidos, nadie sabía donde habían ido las 30 personas.
Benito Galera había trabajado en las minas de Suria donde su experiencia le había permitido colocarse al servicio del alcantarillado.
Pasaba de los 50, era delgado pero robusto, tenía los ojos pequeños, el bigote canoso y las manos anchas y fuertes.
Habló con Lara y le dijo que era imposible huir por el alcantarillado porque había 1.535 Km y que Vidal era un tipo extraño, violento y conflictivo.
Benito dibujó la imagen de aquellos graffiti.
Significaba un ave de presa que en realidad es un búho y que está relacionado con las alcantarillas y va acompañado de la soga e la horca que parece disputarle el territorio.
Habló con Berta que era la bibliotecaria del Ensanche y una auténtica especialista en historias de la ciudad.

5. Vamos detrás de lo mismo: Lara y rosa quedaron en un bar con música jazz y hablaron de sus similares.

6. La mirada inquietante: Rosa y Lara interrogaron a Ingrid y Sonia por lo que había sucedido en la escuela. Ana seguía dormida sin poder despertarse en el hospital.

7. Gavroche: Berta le habló a Lara de una historia de un niño encontrado en las alcantarillas y de que en el Liceo se había encontrado una inscripción que decía “Soy un búho y vuelo solo si volvéis a levantarlo lo volveré a quemar”.

8. Un pinchazo: Ana iba con silla de ruedas y se le encontró un pinchazo. Cuando gritó fue porque alguien la atacó y le inyectó algo.

9. En las alcantarillas: Lara, Benito y Juan bajaron a las alcantarillas, alguien había puesto en marcha un programa de exterminio.

10. El símbolo de la horca: El domingo Ana había recuperado el sentido.
Sonia e Ingrid planeaban entrar al alcantarillado pero Gavroche les tiró un colgante dorado con forma de horca y les dijo que lo llevaron siempre puesto.

11. Asalto bajo tierra: Ingrid y Sonia entraron dentro del túnel. Cuando Ingrid se agachó encontró una cara que la miraba fijamente. Gritó. Sonia intentaba ir a buscar ayuda.

12. Llamada perdida: Sonia se sentó, cogió el móvil y clicó la tecla para llamar al último número marcado, era el de Rosa.
Rosa respondió. Sonia no llegó a terminar la frase, se escuchó un golpe y un grito y la comunicación se cortó.
Rosa llamó a la policía. Finalmente, Gavroche las salvó.

13. Abubakr el-Hadji: Rosa rodó por el suelo mientras el hospital se llenaba de llamas y humo. Ella era la única que podía detener al autor de aquel atentado absurdo, el autor tenía una ruta de huida perfectamente preparada. La persecución los llevó a los sótanos del hospital.
*** La lucha había sido breve, habían empujado a Ingrid sobre el suelo y desde allí vio cómo los dos hombres fueron arrestados.
Abubakr el-Hadji las esperaba en su casa, era un hombre de 50 años, alto y grueso con la barba poblada y negra y el pelo del mismo color, largo y rizado, peinado hacia atrás con elegancia. Gavroche obedecía sus órdenes.
Los Cordeleros habían vivido en las alcantarillas, en rincones, en sótanos de edificios… y les dijo que lo que estaba pasando era por culpa de los Búhos y lo sabía porque tenía un espía con ellos.

14-15= El depósito pluvial y La carga de la Brigada Ligera: Lara y Rosa investigan en las alcantarillas y Sonia e Ingrid se van de la “casa”de Abubakr aparecen en medio de una sala grande donde estaban los búhos que las cogieron.
Al final Rosa y Lara encantaron dónde estaban los Búhos y los detuvieron.